Benvinguts i Benvingudes

1987: Pasqual Maragall era l’alcalde de Barcelona, Jordi Pujol presidia la Generalitat, Felipe González presidia el govern de l’Estat espanyol, la Guerra Freda tocava a la seva fi amb Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov en les presidències dels Estats Units i la URSS, es produïa el primer Dilluns Negre des del Crac de 1929, ETA atemptava a l’Hipercor, Bruce Springsteen presentava Tunnel of Love, Oliver Stone estrenava la pel·lícula Platoon, el Real Madrid guanyava la Lliga… I es celebra la primera edició de la Festa Major del Carrer Robrenyo.

2012: Xavier Trias és l’alcalde de Barcelona, Artur Mas presideix la Generalitat, Mariano Rajoy presideix el govern de l’Estat espanyol, Barack Obama i Angela Merkel comanden la lluita contra la crisi financera global, la Xina camina cap a l’hegemonia econòmica del món, ETA ha cessat l’activitat armada, Justin Bieber és l’heroi de milions d’adolescents, Bruce Springsteen presenta Wrecking Ball, el Real Madrid guanya la Lliga… I es celebra la vint-i-cinquena edició de la Festa Major del Carrer Robrenyo.

Tot canvia encara que no ho sembli, però les tradicions persisteixen. I la Festa Major de Sants és un bon exemple. Nascuda en el segle XIX en un context de transformacions profundes que afectarien des de la mateixa societat fins a la condició de Sants com a vil·la independent per integrar-se a la gran Barcelona naixent. Eren temps de crisi, perquè tota crisi és l’avantsala d’un nou temps que tard o d’hora ha d’arribar.

I aquí ens trobem, enfrontats en el dia a dia a una nova i devastadora crisi. I en aquest context, més que mai, és important l’existència de la Festa Major i el seu esperit. El veïnatge i la cohesió social s’articulen com a eix per a tirar endavant des de baix, tots plegats fent pinya, compartint alegries i tristeses al carrer, al nostre carrer. Sempre ha estat així. En els pitjors moments és quan la Festa Major recupera el seu sentit originari. El carrer es guarneix per presentar la visió optimista del món, aquella que ens fa diferents i capaços de tirar sempre endavant siguin quines siguin les condicions. Un poble unit es reuneix per celebrar que existeix, que sobreviu i gaudeix de les petites coses. És una setmana a l’any, però és la nostra setmana. Per això, ara més que mai, i per molts anys, cridem junts:

VISCA LA FESTA MAJOR DE SANTS!!!

VISCA LA FESTA MAJOR DEL CARRER ROBRENYO!!!

 

 

 

Anuncis